El seu nom original era Oppidium Ubiorum (ciutat dels ubis), que foren establerts per Marc Vipsani Agripa en temps d’August a l’oest del Rin per protegir-los dels atacs dels seus veïns cats. Agripina, filla de Germànic Cèsar i més tard esposa de l’emperador Claudi, hi va néixer durant el govern del seu pare a la regió, i temps després, l’any 51, va convèncer el seu marit l’emperador d’enviar-hi una colònia de veterans que va portar el seu nom (Colonia Agrippina, una inscripció l’esmenta com a Colonia Clàudia Augusta Agrippinensium). Fou una de les primeres colònies romanes a Germània conjuntament amb Augusta Vindelicorum i Augusta Raurica.^[1]

En l’antiguitat, va ser una important ciutat fronterera de l’imperi Romà anomenada Colonia Claudia Ara Agrippinensium (Colònia Agripina, llatí Colonia Agrippina). Tàcit diu que als ubis se’ls va començar a anomenar agripenses). La colònia fou de dret italià (ius Italici), un privilegi excepcional (però de fet no se sap si ho fou des el començament o més tard); això volia dir que el govern municipal i bona part de la jurisdicció civil estava en mans dels magistrats de la ciutat (que potser es deien duumvirs com en altres llocs) i de la Ordo o Cúria, mentre que la jurisdicció criminal i les matèries civils més destacades estaven en mans dels cònsols governadors de Germània Inferior o Secunda, que més tard van tenir residència a la ciutat quan fou declarada metròpoli (capital) de la província. Aule Vitel·li era governador de la província quant fou proclamat emperador a Colònia. També era a la ciutat Trajà quan va morir Nerva (98 aC) i fou proclamat emperador.

Conquerida pels francs, fou recuperada per Julià l’Apòstata el 356, i en el seu temps fou una plaça amb grans fortificacions. A Notitia Imperium és esmentada com aMetropolis civitas Agrippinensium. Abans del 450 ja estava en mans dels francs i és possible que fos recuperada temporalment per Aeci, però la van perdre un altre cop perquè Khilderic I, el pare de Clodoveu, tenia la ciutat a les seves mans i en va respectar les fortificacions (en canvi va destruir les de Trèveris). Clodoveu la va fer la seva capital.

Hi queden algunes restes del període romà: la porta Clàudia, alguns restes de muralles, i estàtues, sarcòfags i altres elements.

Amb la partició del regne franc va quedar dins de Germània, i durant l’edat mitjana va tenir un arquebisbe que fou elector de l’Imperi (vegeu Arquebisbat de Colònia).

A començaments del segle XIX i com a conseqüència de les guerres Napoleòniques aquest territori va passar a ser una subprefectura de l’antic departament francès del Roer i després del congrés de Viena es va adherir a la Confederació Germànica sota el control de Prússia.

Després de la Primera Guerra Mundial va romandre ocupada fins el 1926, quan les tropes aliades evacuaren la ciutat.^[2] Anys més tard, durant la Segona Guerra Mundial, Colònia va ser durament bombardejada pels aliats, ja que era una important zona industrial. Cap al maig de 1945, la ciutat va quedar destruïda en un 80% i enderrocada. Només va quedar dreta la catedral gòtica.

[modifica]